domingo, 16 de septiembre de 2018

Dia 14: Knoxville

Dia de compres.

El canvi de plans ha fet que tinguem el dia lliure a Knoxville, així que una de les opcions aprovada per unanimitat ha estat la d’anar a fondre’ns la targeta en un Outlet proper.

Esmorzar típic de motel de carretera i som-hi!


Aquí, els Outlets semblen tots tallats pel mateix patró, rengleres d’edificacions prefabricades amb les botigues una al costat de l’altra i amb una zona comunitaria de menjars, el Food Court. Habitualment també es pot demanar un llibre de cupons descomptes per afegir als que ja ofereix la propia botiga, arribant a ser algunes vegades de fins al 70%


Un cop fet l’estudi del recorregut, anem entrant a les botigues/congelador que ens interessen. Mira que tenen l’aire fort aquesta gent!

Començo a pensar que el tema de tenir l’aire a temperatura sota zero està fet expressament perquè comprem més roba d’hivern, que és la que no està tant rebaixada...

Sketchers, Levi’s, Tommy Hilfigher, Columbia (aquí ens hem firat), Gap (aquí també), Reebok (el dependent m’ha obligat a comprar un parell de sabates), Fossil (han caigut unes arracades), Clarks, Polo Ralph Lauren, The North Face... i un parell de maletes de les grosses que ja teníem previstes de comprar.

I acabant amb una posta de sol que sembla de galería d’art.


Fa un parell d’anys teníem previst anar a la Tennessee Valley Fair aquí a Knoxville, però a causa del diluvi que estava caient aquell dia ho vam deixar córrer.

Avui en tenim de nou l’oportunitat i de tornada del centre comercial entrem a fer-hi una ullada i a sopar, però unes llums de colors en moviment ens criden l’atenció abans d’arribar-hi. És un comerç de llums de nadal amb exposició i no podem evitar parar-nos.

Jutjeu vosaltres mateixos la frikada, a mi m’ha encantat la font:

Si més no, una fira curiosa, amb un munt d’atraccions, actuacions musicals, focs d’artifici i parades de menjar que no ofereixen res de l’altre món tret de les Oreo fregides que evidentment he volgut tastar i que han estat tot un descobriment. Per als amants de les galetes Oreo, els ho recomano si en tenen l’ocasió, estan arrebossades com a l’andalusa.


Un parell de voltes i cap a dormir que estem rebentats i son les tantes. Demà serà un altre dia, el dia que tornarem a Nashville.


3 comentarios:

  1. Uaaala! Em quedo amb la fantàstica posta de sol (posa-la a l'insta q poguem dir q ens agrada, home...), I les oreos fregides!? Ah, i això de q vagis a visitar un centre comercial i t'obliguin a comprar....😜

    ResponderEliminar
  2. Ohhhh el vídeo és flipant!!! de veritat que és de veritat? (y valga la redundancia)... M'ENCANTEN

    Per cert... voleu dir que si compreu algun bunyolet d'aquests i el porteu a casa els podré tastar??? ummm pot ser ja estaran durs... llàstima... Quina pinta!!!

    M'ha fet gràcia que tú has arrassat a la tenda i el JC no ha comprat res... jajajajajajaj me parto.... Tranquil JC alguna cosa caurà.... un altre llibreteta??? les que hem porteu dels viatges m'encanten... ets pots aficionar al que faig jo... (és que estic intrigada per saber què és...)

    ResponderEliminar
  3. Tu et fires i en JC no, alguna cosa està passant. Seguirem llegint a veure si al final tornarà sense cap samarreta.

    ResponderEliminar