Aquest migdia ens ha convidat al Hit Songwriters in the Round, el seu propi a l’Americana Theatre, per això aprofitem el matí per recórrer Branson amb el cotxe i entrar en un parell de botigues de quilts i productes militars.
Només arribar al teatre trobem a en Grayson i la seva parella Nadia. Cada dia està més alt! I quins ulls més blaus!
Ells son els encarregats de la venda de tot el merchandising, que no és poc. I, es clar, inevitablement li comprem un parell de samarretes.
Cada setmana (divendres, dissabte i diumenge) en Billy convida a 2 compositors que amb ell, expliquen històries i anècdotes sobre les cançons que han escrit i els cantants que les interpreten.
He trobat algunes coses complicades d’entendre però globalment es podía seguir bé tot i que només coneixía les cançons d’en Billy.
Una de les convidades és Lulu Roman, comediant i cantant i habitual del programa d’humor de finals dels 60, Hee Haw.
Actualment, segueix presentant música i comèdia i també col·labora molt activament amb una organització de desenvolupament infantil.
L’altra és Roxie Dean, cantant i compositora de Louisiana. Graduada en periodisme, després de la carrera va intentar establir-se a Nashville com a artista sense èxit i va acabar marxant a Califòrnia, on va treballar per Toyota. Un reportatge de George Strait va motivar el seu retorn a Nashville i ara es guanya la vida com a compositora.
En Billy ens dona la benvinguda des de l’escenari, explica a tothom d’on venim i la gent ens aplaudeix efusivament. Encara no l’hem pogut saludar personalment i no ho podrem fer fins que no acabi. A ell i a la Nancy, la seva dona.
Al sortir, podem parlar tranquilament i fer-nos fotos sense pressa. Ell els explica que fa molts anys que som amics i que va dormir a casa els pares l’última vegada que va ser a Barcelona.
També ens acomiadem d’en Grayson, la Nadia i la Nancy perquè aquesta tarda ja tornen cap a Nashville, ella ha de treballar i no tornarà a Branson fins d’aquí a dues setmanes.
També fem treballar una mica més a en Billy demanant-li que ens escrigui la cançó de Choices del seu puny i lletra.
Of course! ens respòn sense pensar-ho ni un moment al mateix temps que ens regala una decoració per l’arbre de Nadal a la mare i a mi.
Son les 4 de la tarda i tenim gana, encara no hem dinat. Ho fem en un restaurant especialitzat en carn a la brasa recomanat per en Billy, el Gettin’ Basted.
Espectacular l’hamburguesa de wagyu amb sweet potato fries, una de les millors del viatge.
Aquesta tarda tornem a tenir espectacle, aquest cop el Raiding The Country Vault que ja vam veure fa un parell d’anys i que està considerat el millor de 154 a Tripadvisor. Es tracta d’un tastet de cançons mítiques de la música country (el mateix que fan a Las Vegas amb el rock) i que se’m fa molt curt. En Billy és el mestre de cerimònies entrant i sortint de l’escenari cada vegada amb un vestuari diferent en concordancia amb la cançó que interpreta.
Willie Nelson, Garth Brooks, Dolly Parton, Hank Williams, Johnny Cash, Kenny Rogers... tots passen per l’escenari a través d’aquests 9 artistes amb increïbles veus i un so extraordinari.
Al acabar, marxem a sopar amb en Billy. L’amo del Big D’s, el restaurant del teatre aguanta obert només per nosaltres i ens prepara un brisket fumat extraordinari.
Sopem, riem, ens posem seriosos, parlem de política, de música, de viatges, de la família, compartim intimitats amb ell i ens explica les raons perquè a la primavera es vendrà la casa de Nashville (en la que fa 30 anys que hi viu) i vindrà a viure definitivament a Branson.
I ens acomiadem amb llàstima perquè no sabem quan ens tornarem a veure.
En Billy, el nostre amic, un gran professional i millor persona.
Un dia complert!!! La cara de felicitat de tots en l'última foto ho diu tot.
ResponderEliminarSense paraules!!! No us puc dir que gaudiu del dia perquè ja ho heu fet :)))
Molts petons