Dia 18: Nashville

Últim dia a la ciutat. M’hi hauría quedat una setmana més, però tenim encara moltes coses per veure.

El Partenó de Nashville és una rèplica a escala real del d’Atenes.

Es va construir per ser la peça central de l’Exposició del Centenari al 1897 juntament amb altres edificis també basats en monuments mundials com les piràmides d’Egipte o el Pont de Rialto de Venècia.

Aquesta primera versió estava construïda en escaiola, fusta i maó ja que en principi havia de ser desmuntat un cop acabada l’exposició tal com es va fer amb els altres edificis del Parc del Centenari. No obstant, la construcció va agradar tant pel seu realisme, que la ciutat va decidir conservar-lo, però com que havia estat construït amb la intenció de demolir-lo, no era prou robust. Així, el 1920, finalment es va construir al mateix lloc una segona versió amb formigó, molt més estable i fidel al Partenó original.

M’agrada més per fora, a l’interior només hi ha una rèplica de 13 metres de la deesa Atenea que sembla que vulgui treure el cap per la teulada per gaudir de l’skyline de la ciutat. Jo també ho faría.

Fa calor... moooolta calor... massa per estar a l’aire lliure... sort que tot el que ens queda de dia el farem en recintes tancats.

Avui tenim programada la visita a la botiga del museu de Willie Nelson (on per cert, en JC ja s’ha estrenat amb les samarretes) i l’Opry Mills, un Outlet al costat del Grand Ole Opry del que també tenim entrades.

Em fascinen les botigues de botes, me les compraría totes, sempre tan ben posades. Sería ideal poder anar vestida sempre amb elles (si, ja sé que em repeteixo, però em fan molta enveja aquestes noies...)

A les 19h tenim entrades pel Grand Ole Opry, un programa de ràdio estrenat el 1925 i que s’emet en directe des d’un auditori 3 dies a la setmana.

Els artistes que hi tocaran es van saben de mica en mica (de fet, quan vam comprar les entrades a l’abril encara no hi havía ningú anunciat)

Finalment, el cartell és aquest:

Ens estranya que a la llista només hi apareguin 8 artistes i ho entenem de seguida, avui és la primera vegada que Dustin Lynch hi actúa com a nou membre de l’Opry i se li donarà la benvinguda amb tots els honors.

Comencen Dailey & Vincent amb un "Country Roads" que el públic acompanya cantant. No els coneixía i sonen molt bé. M’ho apunto i faré un estudi a internet per saber més.

Dustin Lynch ha cantat un parell de cançons i després li han posat un vídeo de la seva trajectòria a l’escenari de l’Opry (45 vegades des de 2012). Al acabar, i per sorpresa de tothom, ha aparegut Reba McEntire per entregar-li la figura representativa dels membres, un peu de micro sobre el cercle de fusta i així introduïr-lo de manera oficial.

Entrar a formar part de la família de membres del Grand Ole Opry no és tan fàcil. Això requereix passió per la música country, una connexió amb la seva història, un compromís i sobretot que en siguis convidat. Els seus membres estan obligats a fer-hi un mínim d’actuacions l’any, tenen bústia personal iés tot un honor formar-ne part.