Dia 20: Memphis

Avui hem de matinar, a les 9 tenim una reserva per visitar una fàbrica; la de Gibson.

Esmorzem al motel unes torrades i sortim al carrer on hi fa una calor insuportable. El termòmetre marca 30° i son només 3/4 de 9 del matí.

Dins de la fàbrica està totalment prohibit fer fotografíes i molt menys enregistrar. El guia ens ho recalca moltes vegades. Això i que no ens podem treure les ulleres de protecció que ens han donat (és una de les poques coses que li entenc, m’he perdut el 90% de les seves explicacions per la seva forma de parlar ajuntant les paraules).

Ens expliquen meticulosament el procés de fabricació de les guitarres i podem veure els treballadors com hi posen tots els sentits perquè el resultat sigui perfecte.

A la sortida tornem a assistir a una classe magistral de models i tipus de guitarres amb comparativa entre Gibson i Fender.

A partir d’aquí i fins demà a la tarda aquest post està dedicat a la meva estimada amiga Carol. Tan de bo pogués canviar-te el lloc durant un parell de dies, sé que donaríes el que fos, hauríes de dormir amb en JC i els meus pares però no crec que t’importés gaire. Jejeje

Sun Studios és un estudi fundat al 1952 on van gravar il·lustres com Elvis Presley, Johnny Cash, Carl Perkins, Roy Orbison, Jerry Lee Lewis o BB King.

És petit i no sembla massa impressionant, però el recorregut del tour guiat val la pena. T’expliquen com es va fundar i et deixen escoltar les primeres maquetes enregistrades fins que arribes a l’estudi de gravació pròpiament dit.

Elvis Presley, un jove treballador d’una companyia elèctrica va estar per primera vegada aquí als anys 50 per gravar una cançó d'aniversari per la seva mare. Més tard hi va tornar per enregistrar el seu primer èxit "It’s all right" juntament amb Carl Perkins, Jerry Lee Lewis i Johnny Cash, The Million Quartet Dollar.

Hora de dinar i seguim amb la ruta Elvis.

L’Arcadia és un restaurant fundat al 1919, el més antic de la ciutat i on anava a esmorzar quan era camioner.

Un parell d’amanides, unes hamburgueses boníssimes i la foto de rigor abans de començar a menjar (si, la tradició diu que hem de fotografiar les habitacions abans d’entrar les maletes i els plats abans de començar a menjar. Dieu-me friki però després de tots els viatges, ara ja no la podem trencar).

Martin Luther King va ser el convidat més famós del Lorraine Motel. El Premi Nobel de la Pau de 1964, s’hi va allotjar nombroses vegades mentre visitava la ciutat i també ho va fer a la primavera de 1968, quan va arribar a Memphis per donar suport a una vaga dels treballadors de la neteja de carrers.

El 4 d'abril va sortir de l’Habitació 306, la que ocupava habitualment al segon pis, i va parlar amb els companys que eren a l'aparcament. Quan va tornar cap a dins, una bala li va sorprendre al coll obligant-lo a ser operat d’urgència amb un fatal desenllaç.

Fa una calor que espanta i és gairebé impossible caminar pel carrer. Fem una visita ràpida al Motel i marxem a l’hotel per fer una migdiada abans de tornar a Beale Street.

Zzzzzzzzzzzz...

Forces recuperades i tornem a Beale Street per fer-hi un passeig abans d’anar a sopar.

Ens topem amb A. Schwab Dry Goods Store, l’únic comerç original que hi ha al carrer amb 143 anys d’història repartides en 2 plantes. El seu lema és que si el que busques no ho trobes allà, segurament és millor que no ho tinguis. I és que està plena de coses... inútils?

Calçotets d’emergència, productes amb aroma de bacon (sabó, tirites, ambientador, escuradents...) i unes mongetes crues amb la recepta per fer-te les teves pròpies bombolles a la banyera, només cal bullir-les i menjar-les 1 hora abans del bany.

A les 19h tenim reserva per sopar al B.B. King’ Club. Hi ha una cua de mil dimonis però nosaltres ens hi posem al davant tot ensenyant el correu de confirmació.

Però el noi no troba el nostre nom a la llista i després de rebuscar una i altre vegada em dona el motiu: Today is Thursday, your reservation is for Wednesday.

Oh! Ens hem equivocat de dia! La meva cara ho diu tot, i em sembla que li fem una mica de llàstima perquè de seguida ens acompanya a una taula tot i que hi ha gent sense reserva que ha de marxar. Que maco!

De seguida comença la The BB King’s Blues Club All-Star Band i hi ha qui aprofita per fer baixar el sopar amb unes ballaruques.

Sopem molt bé i ho passem encara millor tot escoltant bon blues. No hi ha millor manera per acomiadar-se de Memphis.