Dia 25: Carthage - Claremore (Route 66)

Bon dia!

Seguim per la Ruta 66 a veure si aconseguim avançar perquè ens encantem a qualsevol lloc i se’ns fan les tantes sense bellugar-nos...

El 66 Drive-in Theatre és un dels pocs auto-cines intactes que segueixen funcionant actualment (2 películes per $8 de divendres a diumenge).

Està tal i com es va obrir el 22 de setembre de 1949 amb una gran pantalla de 20 metres d’alçada davant de diverses fileres d’aparcament i un rètol amb l’emissora a sintonitzar per escoltar la película des del cotxe.

Llàstima que avui sigui dilluns!

Canterville és un d’aquells pobles que et fan tornar enrere en el temps com si fossis protagonista de Regreso al Futuro. Sembla que d’un moment a l’altra hagi d’aparèixer en Doc amb el seu flamant Delorean per alguna cantonada.

Aquí hi ha Bulger, una botiga de compra-venda de cotxes usats que sempre en té algun d’antic a fora per fotografiar.

En l’anterior viatge, estavem tafanejant-los i va sortir el propietari a explicar la seva història (el taller era del seu pare) regalant-nos una postal amb una fotografía antiga del lloc.

Per més que passin els dies no em deixen de sorprendre els desconeguts que s’interessen per nosaltres sense esperar res a canvi...

I deixem Oklahoma per entrar lleugerament a Kansas, l’estat que té menys kilòmetres de la Ruta 66: només 20’60.

Aquí ens dirigim cap al Tri-State Marker, el punt on coincideixen els estats d’Oklahoma, Kansas i Missouri assenyalat amb una placa de formigó a terra. Va ser necessària una expedició de 800 membres i 6 mesos al 1857 per cartografiar el lloc on s’ajunten i encara sembla que no està del tot segur que sigui aquí.

Nosaltres per si de cas ja tenim la foto.

Evidentment, també ens hem de jugar la vida per fer les fotos amb els cartells.

Hora de dinar, a la guia tenim un lloc recomanat a Galena, la ciutat minera més antiga de Kansas.

Es tracta del Main Street Deli, ocupant el local de l’antic banc de la ciutat.

El menjar no és res de l’altra món però surt bé de preu i el local té el seu encant amb el que queda de l’antic local amb la caixa forta convertida en magatzem.

Banc al 1926

Main Street Deli al 2018

Upsss! 25 de setembre i hem de fer un altre vídeo de celebració. Avui és l’aniversari d’en Joan (en Joanet per nosaltres). Busquem l’escenari d’una vella benzinera de la Ruta i... Per molts anys!

I de benzinera en benzinera, aquest cop repetim fotografía. Tot segueix igual. Bé, no, el de la finestra encara està més guapo. No em dieu que no, eh!

Qui troba les 7 diferències?

Just al davant, el petitíssim restaurant Dairy King és l’únic lloc on fan galetes casolanes de la Ruta. A 1 dòlar cadascuna haurem de tastar-les, no?

I tornem a viure el dia de la marmota, no es pot concebre un dia als Usa sense entrar al Walmart, encara que avui també l’aprofitem per reservar el proper hotel.

Us ensenyaré un parell de campanyes que estan seguint:

Una és per trobar la mascota més entranyable. Hi ha la fotografía de cada una en un pot i la gent hi fa donatius. La guanyadora obté un xec per gastar dins el supermercat.

L’altra és per ajudar als nens d’una associació benèfica i es tracta d’encistellar les monedes dins un paraigües penjat del sostre.

Amb les compres fetes per sopar a l’hotel (tots tenen microones i nevera), seguim la ruta abans no s’acabi de fer fosc.

El pont històric de Pryor Creek de 40 metres de llarg va ser construït el 1926 i va suportar el trànsit dels EUA a la Ruta 66 de 1926 a 1932, quan una nova alineació de la carretera va passar-lo per alt.

Ja s’està amagant el sol i volem veure encara el Totem Pole Park, un parc gratuït dins la propietat d’Ed Galloway, un artista que treu l’inspiració dels nadius americans per construïr obres com aquest tótem de 27 metres d’alçada, el més gran de tot el conjunt fet en pedra arenisca i formigó reforçat amb acer al seu interior.

I arribem a l’hotel amb temps per sopar i seleccionar algunes fotos pel bloc. Falla la connexió WiFi del meu mòbil i no podem publicar res per el moment. Espero trobar una xarxa prou potent per posar-nos al dia i confío que no em clavin massa en la reparació del telèfon...

Una pregunta que m’ha vingut al cap... Els habitants de Kansas es diuen Kansinos?