Dia 11: Boston

Avui ens hem estrenat amb l’Uber.

Molt pràctic. Et baixes l’aplicació, afegeixes la targeta i ja pots demanar el vehicle. Només fa falta escollir la destinació i el tipus de cotxe (a compartir amb algú o privat amb el nombre de places que es necessitin), en aquest moment ja saps el preu i on està en temps real amb la marca i model, color, matrícula i fotografía del conductor.

Li demanem que ens deixi al Boston Common, un dels parcs més antics de la ciutat amb grans extensions de gespa i que durant la Guerra d'Independència va servir com a camp de batalla, testimoni de moltes execucions públiques.

Tot passejant i donant de menjar als esquirols, entrem al Boston Public Garden, un altre parc amb un llac enorme al centre i on sabem que hi ha un Memorial del 9/11, sobre els atemptats a les Torres Bessones de Nova York. Aquí un Ranger ens explica que hi faràn un acte d’homenatge però encara queden un parell d’hores, però se’ns està fent massa tard i preferim seguir, que encara no hem començat la Freedom Trail i és quasi l’hora de dinar.

Una parada al bar de Cheers (bé, només l’entrada, ja que la sèrie utilitzava un decorat per gravar els interiors)

I comencem la Freedom Trail.

I què és la Freedom Trail? Doncs és un recorregut imprescindible per conèixer els punts claus de l’història de Boston i l'origen dels Estats Units a través d’un camí marcat per una línia vermella de maó integrat en el paviment.

Coneixem esglésies, edificis emblemàtics, parcs, cementiris, escultures i arribem al Quincy Market just a l’hora de dinar.

La zona de restauració és un llaaaaarg passadís amb parades de menjar a banda i banda on pots comprar el que vulguis i anar-ho a menjar en una de les taules de la zona comuna. Un bon moment per aprofitar per descansar.

De mica en mica anem regulant el rellotge biològic, però (com sempre) jo encara tinc la sensació d’anar en vaixell cada cop que m’assec a menjar.

Amb les forces més o menys recuperades ens desviem del camí de maons vermells per arribar-nos fins l’Estadi dels Boston Celtics. He llegit que a la botiga oficial pots trobar coses molt bé de preu i em fa gràcia comprar-me una samarreta. Vaig directe a la zona de “Clearance” i n’aconsegueixo trobar una per 15$ que inexplicablement a la caixa es converteixen en 5$. Tot una ganga!

La Freedom Trail s’acaba a l’altra banda del riu on es pot visitar l’US Constitution, el vaixell de guerra en actiu més antic dels Estats Units, botat el 1797.

Aixxxx... han tancat fa 10minuts... si només son les 6 de la tarda! Quina llàstima...

Estem cansadíssims, veiem un 7Eleven i ens hi llencem de cap per comprar sopar. Aquesta vegada el conductor de l’Uber no ens fa ni cas, es dedica a complir la missió de portar-nos a l’apartament i ja està, es passa l’estona del viatge parlant per telèfon amb algú i ens deixa escoltant la retransmissió d’un partit de Beisbol. Molt interessant tot plegat.

Arribem a l’apartament i per fi tenim una estona de relax. Connectem el WiFi i ens arriba l’avís que han suspès el concert de Zac Brown Band que teníem previst per dijous a Charlotte. Es veu que s’aproxima un huracà que es preveu que sigui devastador (ja han evacuat a un milió i mig de persones).

Quina ràbia! Estava desitjant tornar-los a veure!

De seguida pensem que aquest pot ser un mal menor, és possible que el nostre vol del dijous al matí no pugui sortir i ens haguem de quedar uns dies més a Boston o que haguem de canviar el destí. Ja no podem cancel.lar la reserva de l’hotel perquè queden menys de 48h i hem d’anar a Charlotte si o si per recollir el cotxe de lloguer.

Aaaaaaaahhhhhhggggg!!!

I ara que fem???

Demà seguirem les notícies i ens haurem de posar en contacte amb l’aeroport, però ja podem anar pensant un pla B...

Us mantindrem informats!