viernes, 14 de septiembre de 2018

Dia 13: Boston - Charlotte - Knoxville

A les 5 del matí sona el despertador, ahir vam anar a dormir amb la ment posada en la meteorologia. De moment, sembla que podrem volar a Charlotte sense problemes, ja que l’huracà no impactarà a la costa fins aquesta propera nit. Han tancat alguns aeroports però el nostre de moment aguanta... Tenim encara la reserva de l’hotel a la ciutat però ja que ens han anul.lat el concert de Zac Brown Band i veient les previsions, no ens hi quedarem i posarem ruta en direcció a Knoxville. Tampoc cal temptar la sort (Criss, pots estar tranquila que tot va bé). Hem vist a les notícies que molts dels evacuats van camí de Tennessee i que els hotels estan molt demandats. A veure que ens claven per la nit extra.

Objectiu aconseguit!

L’avió surt a l’hora prevista i el comandant ens tranquilitza perquè encara no hi ha signes de tempesta a destí.


En un parell d’hores aterrem a Charlotte, recollim les maletes i ens entreguen el nostre super-cotxe, en Florenci (en honor al maleït l’huracà que ens ha anul.lat un concert).

Té matrícula de New York i ens encanta!


Aquí comença realment el viatge que a nosaltres ens agrada, el d’agafar el cotxe i fer kilòmetres al nostre aire, barrejar-nos amb la gent i descobrir nous llocs sense cap pressa.

I com no, d’anar de Walmart en Walmart en busca de samarretes per en JC (i si cau alguna cosa per mi, també serà benvinguda)


Aquí hi passem mitja tarda, l’altra mitja ens serveix per arribar a Knoxville. Hi teníem reservada una nit però amb el canvi de plans al final en seran dues, demà haurem de buscar alguna cosa per fer, però almenys sabem que l’huracà no ens farà la punyeta...


Avui hem trepitjat 4 estats diferents i els qui ens seguiu d’altres anys ja sabeu la nostra afició a fotografiar-nos amb el cartell. Ens en faltarà un, Massachussets, que no hem pogut aconseguir perquè hi hem entrat i sortit per aire.

Us ensenyo la resta:


Ramon, els tens aquests?

2 comentarios:

  1. Per fi en un ordinador fixe... He llegit els post però no sé per què des del mòbil no s'han publicat els meus comentaris :(((

    En aquest deia que m'encantava el nom del cotxe (no per res... perquè era per tenir por... però com ha quedat com a una experiència doncs molt encertat el nom).

    i JC què fas que no compres cap samarreta? ahh ja sé... estàs esperant a Memphis per comprar-te la millor samarreta del món :)))

    Carol

    ResponderEliminar
  2. Us estic llegint quasi un any després, ja saps que mentre valtros éreu als USA naltros érem per Turquia i Iran, i no, aquests no els tinc, però el de Massachusetts sí que el tinc, hehehe, però no te'l puc ensenyar aquí perquè no em deixa enganxar-lo

    Ramon

    ResponderEliminar