lunes, 17 de septiembre de 2018

Dia 15: Nashville

Avui fem camí cap a Nashville. Quines ganes!

Tenim 300km amb tres parades enmig.

La primera és a Muddy Pond, una zona de comunitat amish amb un parell de botigues de productes artesans com formatges, pastissets i objectes en cuir.

No tinc molt clar si van disfressats o si realment segueixen amb els costums de no modernitzar-se amb res, em costa de creure que no aprofitin les facilitats que hi ha actualment.

Hem vist un parell de nenes de no més de 15 anys en una parada de llimonada i pastissos. Aquestes nenes que viuen barrejades amb el turisme no tenen ganes de canviar d’hàbits de vida?


La segona parada és per veure un cementiri, concretament on hi ha enterrats Johnny Cash i la seva dona. Els pobres van morir l’any 2003 amb 4 mesos de diferència.


A 500m d’aquí hi la Sam Ash, una botiga on es poden trobar tota mena d’instruments musicals i provar-los.

Sort que hi ha butaques còmodes per esperar pacientment a que en Kiku ho miri tot amb deteniment.


I cap a Nashville hi falta gent! Aquí hi passarem 4 nits, serà el moment d’organitzar una mica les maletes que van estupendament col.locades al cotxe formant un tetris perfecte.


La veritat és que Broadway m’ha decebut una mica, massa gent per tot arreu que feien difícil bellugar-se dins dels locals. L’essència hi era, però ho he vist més com a una zona d’oci comercial dedicada als comiats de solters més que aquell carrer ple de bars autèntics que em va captivar les dues visites anteriors (serà l’edat que ja no tolero la festa discotequera?) He escoltat música Country, però poca pel meu gust.

Necessito donar-li una altra oportunitat un altre dia que no sigui dissabte, això no és el que jo coneixia. Paqui, teníes raó...

2 comentarios:

  1. No ha comprat cap guitarra el teu pare???? Segur que alguna cau en aquest viatge

    Et puc dir un secret?? aquesta foto de les maletes m'ha fet recordar al Lluis... ell és un expert quan sortim en posar bé el que portem al maleter... i a vegades no és gens fàcil (ja ho sabeu de les nostres sortides de cap d'any i tot el que portem jejeje).

    Vinga a descansar que demà segur que hi teniu música country a tope..



    ResponderEliminar
  2. M'ha estranyat que les noies amish (si ho són) es deixin fotografiar, al comptat de Lancaster, Pennsylvania, lloc on hi ha molts amish, et demanen que no les fotografiïs. Per cert, allí ens van explicar que quan els nens i nenes arriben als 16 anys els deixen sortir de la comunitat per a què visquin al món exterior i que el 80% tornen.
    Alguns dels avantatges (línia de telèfon pel TPV a les botigues, carnet de conduir cotxe...) sí que els tenen, però molts es mouen amb el carret típic amb el cavall i a les cases no es veu instal·lació elèctrica, encara que això era al 2014 i, ja se sap, les coses canvien molt ràpid.

    Ramon

    ResponderEliminar