Dia 19: Nashville - Memphis

Bye, Bye, Nashville!

Deixem la ciutat del Country per anar cap a Memphis, la ciutat del Blues, però primer ens pararem a esmorzar. 

El Loveless Café és conegut pels seus esmorzars impressionants i normalment hi ha bastanta cua per entrar. Nosaltres només esperem 5 minuts, segurament serà perquè son quarts d’onze del matí i els americans a aquesta hora ja son apunt de dinar.

Hi ha qui ha demanat un filet amb hashbrowns (unes patates ratllades que es fan fregides en un sol bloc), jo em decanto pel gofre de xocolata que me’l porten acompanyat de 3 tires de bacon cruixent perquè no em quedi amb gana.

Memphis està a 350km i evidentment, quan fem tanta carretera és inevitable aturar-nos en un Walmart per estirar les cames i comprar aigua (també cauen unes ulleres de sol, una polsera per en JC i unes bambes de l’Spiderman pelnenmésguapodelmón. Serà el més feliç del món).

El dinar tampoc està gens malament, just al costat de Walmart hi ha el Cheddar’s, un restaurant en el que ens crida l’atenció el salmó a la planxa i no ens equivoquem, està boníssim.

Fins i tot en JC en demana. Ja no és el que era, menja peix enlloc d’hamburguesa, beu aigua enlloc de Coca-Cola, no es compra samarretes al Walmart... li hauré de fer mirar quan tornem.

Hem reservat un hotel situat a 5min de Beale Street, el carrer principal de Memphis, el que vindría a ser el Broadway Street de Nashville però bastant més petit. També compartim dormitori, aquest cop una mica més petit que l’anterior. 

Mentres fem torns amb les dutxes ens posem el dia de mails i... oh! De sobte en JC fa un bot del llit. Alan Jackson ha anul.lat el concert del dia 22 a Rogers!

No m’ho puc creure!

No ens pot tornar a passar!

Ens vam perdre en de Zac Brown Band per culpa de l’huracà Florence i ara ens perdrem aquest per la mort del seu gendre, el marit de la seva filla gran.

Em quedo molt decepcionada, no tinc ni ganes ni de fer fotos... I això que Beale Street és una autèntica festa de Harleys a quina més curiosa. Sembla que hi ha una trobada i fan molt de goig aparcades l’una al costat de l’altra al llarg de tot el carrer.

Ens perdem entre les motos i els locals de blues, la gent ha passat a ser majoritàriament de raça negre i una llum intermitent de color blau a les cantonades indiquen que les càmeres de gravació de la policía estan en funcionament.

Tot i això no hi veiem el mínim indici d’inseguretat.

Per sopar, unes gambes arrebossades en un local bastant tètric i cap l’hotel que és tard i estem cansats. Demà tornarem a Beale Street, tenim reserva per sopar al B.B. King’s Club.