Dia 22: Little Rock - Branson

ATENCIÓ: Tots els que ens aneu seguint també amb la guia ja la podeu aparcar fins a nou avís!

Si voleu trobar un culpable, es diu Alan Jackson. Ell ens ha cancel.lat el concert que teníem per aquesta nit i això ens ha fet modificar una part de la ruta.

En definitiva, 4 hotels anulats i un altre amb les dates canviades. També ens hem posat en contacte amb el teatre on haviem comprat les entrades per un dels espectacles d’en Billy a Branson i ens han pogut modificar el dia sense problemes.

D’aquesta manera afegirem 2 dies més a la Ruta 66 a veure si podem arribar fins Amarillo abans de desviar-nos en direcció Fort Worth. Els hotels ja els anirem reservant sobre la marxa.

Ara que ja ho tenim clar, fem camí cap a Branson a unes 4h d’aquí desitjant que en Billy no estigui afònic i hagi d’anul.lar els seus espectacles, que amb la ratxa que tenim no seria d’estranyar.

Ens parem a dinar en un restaurant de buffet lliure molt familiar i amb un menjar boníssim, el primer que veiem amb la possibilitat de demanar postres.

En tot moment hem trobat gent molt amable, no només als restaurants en els que s’han de guanyar la propina, sinó també a les botigues i a la resta de llocs. Al escoltar-nos parlar, de seguida et pregunten d’on ets i si necessites alguna cosa amb la que et puguin ajudar. Quin recorregut fem, quants dies serem als Usa...

Entrem a Missouri, el sisè Estat del viatge. Aquest cop no podem parar a la carretera i hem de fer la foto des del cotxe, però en tenim un controlat a la sortida que ens anirà perfecte.

Branson té 10.000 habitants, és una ciutat tranquila i amb molta oferta cultural amb més de 150 espectacles amb actuacions en directe, atraccions, natura, activitats aquatiques, compres... Vindría a ser un Benidorm a l’americana o un Las Vegas en miniatura.

No hem quedat amb en Billy fins demà, i avui aprofitarem per anar a veure "Legends" on hi fan imitacions. 

Hem vist Barry White, Wynonna (???), Blues Brothers, Elton John, Elvis i... i... i ningú més. Ningú més! I totes aquelles llegendes que estaven anunciades als tríptics? Jo estic esperant l’imitació d’en Michael!

Ah, no... resulta que cada 3 mesos canvíen els personatges i ara toquen aquests.

La veritat és que ho fan molt bé i son molt fidels a la realitat, però em sembla una mica pobre que facin només 5 imitacions.

Doncs res, marxem cap a sopar a l’únic restaurant que coneixem aquí, l’Applebee’s. Hi vam anar amb en Billy i la resta de l’Staff del Raiding The Country Vault fa 2 anys quan vam venir a Branson per primera vegada.

Demà veurem on ens porta ell.