Dia 27: Stroud - Sayre (Route 66)

Avui necessitem fer almenys 260 km si volem arribar a dinar demà a Amarillo. Per tant, el despertador sona mooooolt aviat, a les 6 del matí (tot i que el veí de l’habitació del costat estigui fotent cops de porta des de fa més de mitja hora perquè s’ha quedat tancat a fora)

Per sort, avui no tenim esmorzar (tampoc hauria estat capaç de menjar res d’aquest antre) i justament al costat de l’hotel hi tenim el Rock Café, un restaurant molt típic de la Ruta i del qual la seva propietària va servir com a inspiració per fer el cotxe de la Sally a la pel.lícula Cars (el de color blau).

Això si que és un bon esmorzar i no el que ens donen als motels!

I amb el colesterol pels núvols, agafem la carretera i a seguir descobrint indrets mítics i antigues benzineres com aquesta que ara forma part d’un taller mecanic.

M’agrada la combinació del verd, blau i taronja, semblen tretes d’un parc temàtic. De fet, tota la Route 66 ho sembla...

La propera parada és a l’OK County - John’s Place, la casa d’un personatge molt peculiar, coleccionista d’objectes antics i amant dels extraterrestres.

Llàstima que hi trobem la porta tancada i sembla que no hi ha ningú a dins, igual podem anar a veure un parell de coses que tenim per aquí i tornar-hi després perquè val molt, molt, la pena.

Farem temps al Round Barn d’Arcadia, un graner rodó construït al 1898 per un agricultor local, utilitzant taulers d'alzina remullats quan encara eren verds i forçats a fer la corba per parets i teulada. El sostre per dins és xulíssim, m’emporto la foto per utilitzar-la com a fons de fotolibros.

No gaire lluny d’aquí hi ha el Pops Arcadia, un restaurant que ha guanyat diversos premis d’arquitectura degut al seu disseny. El més característic d’ell és una ampolla de refresc de 18 metres d’alçada que a la nit queda il.luminat amb Leds de colors.

I tornem a casa en John a veure si ara tenim més sort.

La porta del jardí està oberta i hi trobem una parella d’Alacant a dins, però no hi ha cap rastre del propietari. El seu taller és tancat i davant la casa hi ha un gos que ens mira despreocupadament.

Almenys podrem fer una volta per l’exterior.

Vehicles restaurats, maquetes a tamany real de benzineres, un cotxe sortint per la façana, un avió clavat a terra, figures de llauna... tot el que et puguis imaginar ho té en John al jardí.

La Ruta té infinitat de museus al llarg de tot el recorregut, el de la motocicleta, del transport, que si el d’aquest estat o el d’aquell altre... i a Elk City n’hi ha un que és general, un que agafa tota la història de l’època, el National Route 66 Museum.

Algú té ganes de fer-se una permanent?

Us imagineu el que poden haver viscut aquestes maletes? Quina història deuen tenir al darrera?

També hi ha la recreació d’un poble amb els antics comerços i l’estació de tren. Realment val molt la pena, si un dia passeu per aquí entreu-hi a fer una ullada, son només 5$.

Doncs res, ja tenim fet un dia més. Demà arribarem a Amarillo i ja deixarem la Ruta.

Fins demà (si el telèfon em deixa publicar...)!