domingo, 7 de octubre de 2018

Dia 4/5: Boston - Barcelona

Per fi veiem Boston sense pluja, en Miquel ens va recomanar passejar per la Commonwealth Avenue amb cases d’estil anglès a banda i banda i un passeig central amb arbres per on caminar sense presses.

Aquest passeig ens porta a la Old South Church, llar d’una de les comunitats religioses més antigues dels Estats Units.

Va ser designada Monument Històric Nacional el 1970 per la seva importància arquitectònica com una de les millors esglésies gòtiques de Nova Anglaterra.

I al mateix carrer, uns metres més endavant hi ha marcada la línia de meta de la Marató de Boston, celebrada anualment el tercer dilluns d’abril des de 1897 i considerada la més important del món.

Segurament recordareu l’atemptat que hi va haver al 2013 a 200 metres de l’arribada. Això va fer aturar la carrera i molts corredors no la van poder acabar. Van morir tres espectadors i va haver-hi més de 260 ferits.

L'organització va permetre la participació directa a la marató de l'any 2014 als corredors que havien completat almenys la meitat del recorregut i que no havien pogut creuar la meta.


Últim dinar a Boston. Tancaré el cercle i demanaré el mateix que el primer día, Lobster Roll. Aquest cop serà un tast de 3 dels plats més populars de la ciutat: gamba, cranc i bogavant. 

Es tracta d’un entrepà fet amb panet dolç daurat amb mantega i servit semifred. Pot sonar simple però està per llepar-se’n els dits.

I cap a l’hotel a recollir les maletes, sembla impossible que ho haguem pogut encabir tot aquí a dins (s’ha de reconeixer que hem fet una mica de tetris davant de la cinta de facturació de l’aeroport per no passar-nos dels 23kg permesos)

 

Tornem amb dues maletes noves i un munt d’anècdotes per explicar perquè ens hem divertit molt i hem rigut encara més. També ens hem posat tristos amb les anul.lacions dels concerts i hem patit (poquet) amb l’huracà. Hem tornat a veure a un gran amic, en Billy Yates i hem conduït gairebé 5000km pagant poc més de 300€ en benzina. I hem visitat 9 estats en 25 dies sempre amb la vostra companyia, gràcies pels comentaris!

Ha estat un plaer tornar a viatjar amb els pares, feia molt de temps que no passavem tantes hores junts i serà complicat tornar-les a passar, ja que fins i tot hem compartit dormitoris!

No sé quin serà el proper viatge llarg, però espero que en siguem 4 més. Vull descobrir nous indrets amb elsnensmésguaposdelmón!

4/5 Mataró

No sé si volveremos a EEUU. Lo que es cierto es que siempre llevaremos algunas cosas de esta tierra con nosotros, que para eso viajamos.

Una de las cosas que echaré de menos (y que me llevo, porque he engordado 4 kilos) es la comida. No es la más sana ni la más elaborada. Pero me encanta. En Gettin Basted comí la que creo que es la mejor hamburguesa de mi vida. Si vais por Branson MO no os la perdais. Y si vais por Nashville TN, ir a comer a Monell’s, buena comida, buen precio y mejor ambiente.

Nashville ha cambiado mucho. Tal vez es porque era fin de semana... pero si te gusta el country (bueno, la música en general) esta ciudad es el paraíso.

Otra cosa que me llevo es... música. Y no porque ya tengamos -por fin- la discografía completa autografiada de Billy Yates. Sino porque cada vez descubro más los clásicos. De hecho, he ido apuntando nombres de cantantes que oía para no olvidarme de buscarlos en spotify a ver que tal.

La gente aquí es diferente. Es extremadamente amable. Luego te condenan a la silla eléctrica, es cierto. Hemos descubierto tanta gente encantadora... desde los Amish, que nos regalaron unas cruces de cuero, varios camareros/as, empleados de gasolinera, de alquiler de coches, de hoteles, viandantes, compradores en walmart, músicos (mención especial a Scott Kwapiszeski), chalados de la Ruta 66...

Pero sin duda a quién más echaremos de menos es a Billy, que empezó siendo una estrella de la música country y ha terminado siendo un gran amigo (sin dejar de ser lo primero).

Como ya no tiene casi ninguna actuación en Europa, cada vez es más complicado verle. Por eso aproveché para pedirle algo que hacía mucho que quería: la letra manuscrita de Choices. Me lo debía, el usó una de mis fotos para su último CD...

Ya está. Se acabó. Como dice Risto Mejide, crecer es aprender a despedirse.

PD: en Viatjant pels puestus tenéis enlaces a todos los blogs que hemos hecho o que iremos haciendo cuando estemos on the road again.

Dia 3: Houston - Boston

Avui deixem la nostra llar durant més de 3 setmanes per iniciar el camí cap a la vida real, la feina, la família i els amics ens esperen amb els braços oberts.

Comencem acomiadant-nos dels Walmart, el paradís de les samarretes per en JC, un lloc on enganxar-nos al WiFi per reservar hotels i comprar avituallament. La visita als lavabos també ha estat moltes vegades l’excusa per estirar les cames i de passada buscar alguna ganga a la secció de Clearance.

Els Ross també son aposta segura per trobar alguna cosa interessant.

És una botiga-magatzem de roba, sabates, accessoris per la llar i fins i tot mobles on, si tens una mica de paciència, pots trobar roba de primeres marques a preus de fins al 60% de descompte. I si és dimarts i tens més de 55 anys emporta’t un 10% de descompte addicional.

Treballen directament amb els fabricants per negociar les millors ofertes, la roba està penjada en burres interminables sense gastar en maniquins, pantalles ni decoracions i així abaratir costos. A l’etiqueta et posa el preu oficial de la marca, el que pots trobar a les botigues tipus outlet i el que pagaràs si els ho compres a ells.

La propera vegada que vegi a en Billy li preguntaré sobre les pensions. Hem vist a moltíssima gent treballant en grans superfícies que fa molts anys que hauríen d’estar gaudint d’una vida més tranquila.

Ara si, deixem al Florenci per als propers que vulguin descobrir món i posem rumb al nostre proper destí, Boston.


Demà ja volarem cap a casa.

3 Boston

Bueno.... pues nos vamos a Boston (en avión), que es de donde saldrá el vuelo de vuelta. Entre eso y que la cámara empieza a pesar mucho, sólo tengo una foto de hoy.

Así que permitidme que os enseñe a Florencio, que nos ha llevado sin quejarse durante casi 5.000 km y que dejaremos en Houston porque son muy estrictos con el tema de medidas para facturar en el avión. Es lo que tiene las low cost...

A pesar de que estéticamente no es un Ford Mustang, la verdad es que esta Chrysler Pacífica es muy cómoda. Esa ruedecita plateada que se ve a la derecha del volante es el selector de marchas. Me declaro fan de los coches automáticos...


Los asientos se regulan en todos los aspectos y aunque no nos ha hecho falta, son calefactables. Como es habitual ya, puedes poner música desde un pendrive o desde el móvil por cable o bluetooth. Al entrar en Texas descubrimos la emisora Big Country en el 99.5 FM y nos acompañó un buen puñado de kilómetros (bueno, millas).


Este de abajo es el dormitorio. Debe ser cómodo porque era sentarse aquí y ponerse en modo "siesta". A los pies hay unas trampillas que nos vinieron estupendamente para guardar cositas que no queriamos dejar muy a la vista.

Lleva tres filas de asientos (7 plazas) pero la última es totalmente escamoteable y queda un maletero enorme. Los cristales traseros (portón y laterales) son tintados, pero aún así compramos unos manteles negros de plástico y tapábamos todo el equipaje. De todas maneras, íbamos despreocupadísimos... en ningún momento tuvimos miedo de que nos abrieran el coche.


Ya en Boston y después de pasar por el hotel, nos vamos a dar un paseo por el centro.

Como una metáfora, encontramos la línea de final de carrera de la maratón de Boston.

Justo aquí, el 15 de abril de 2013 el terrorismo volvió a golpear al mundo civilizado, matando a 3 personas e hiriendo a 282 más. Total ¿para qué? El mundo está loco...

Dia 2: Houston (NASA)

Avui et toca a tu. Si, Alícia, aquest post no pot anar dedicat a ningú més que a tu.

Companya de sortides, d’esmorzars, de festes, d’alegríes, de feina i d’algún que altre maldecap. A més d’un l’hauríem enviat a l’espai sense bitllet de tornada, oi?


Perquè avui visitarem la NASA. Ja aviso que NO es pot fer en un sol dia si ho vols arribar a veure tot i dinar ni que sigui mitja hora assegut en una taula.


Amb l’audioguia lligada al coll, la nostra visita comença amb el tour de 90 minuts per alguns dels espais més emblemàtics.

La primera parada és la sala de comunicacions des d’on es va viure l’explosió del Challenger o l’arribada de l’home a la lluna entre altres missions dels Apollo.


Justament està en obres de remodelació, ja que al 2019 farà 50 anys que l’Apollo 11 va fer història i ho volen recrear tal i com estava aquell dia.

Per la seva restauració es destinaran 5 milions de dòlars que permetran tornar-hi a instal.lar els aparells originals, fent una campanya on es poden fer donatius a través de la seva web.


A la sortida, ens porten a la nau on hi ha un dels 3 coets Saturn V reals que encara queden (l’únic muntat amb tot el hardware de vol), juntament amb altres coets que van permetre l’exploració espacial.

El Saturn V és el coet més gran, pesat i potent que s’ha llançat mai. La NASA els utilitzava principalment durant els programes Apollo per enviar als homes a la lluna, tot i que també va servir per posar en òrbita l’Skylab, la primera estació espacial dels Estats Units.

Només arribaven a la lluna la nau espacial Apollo i el mòdul lunar, la resta del coet s’utilitzava per propulsar-los de manera que s’anava separant per fases durant el trajecte i cap a les 5 hores del llançament ja havia fet tota la seva funció. Per cada nova missió se’n preparava un de nou.


Ja veieu que és impossible fotografiar-lo sencer.


La propera parada és un dels llocs de formació dels astronautes, que podem veure a través d’un passadís elevat al llarg de tota la nau.


Aquí ens ensenyen també on els científics e ingeniers desenvolupen els futurs vehicles d’exploració espacial i altres projectes de robòtica com el Valkyrie, la propera generació del robot humanoide.



Els mòduls de l’Estació Espacial construïts a escala de l’original ajuden als astronautes a familiaritzar-se amb la nau, entendre els diferents sistemes i a preparar-se per les emergencies que hi poden haver durant la missió.

També s’ha convertit en el lloc per la resolució de problemes durant les missions, ja que si hi hagués algun inconvenient a la ISS, els ingeniers d’aquí podríen treballar amb el prototip i retransmetre el procés de sol.lució pas a pas als astronautes que estan en òrbita.


Gairebé dues hores després tornem a l’edifici principal en el que encara ens queden una pila de coses per veure.


Els vehicles lunars es van dur a la lluna en les tres últimes missions de l’Apollo i encara segueixen allà.


A l’agost de 1965, el tercer vol amb tripulació Gemini va pujar a dos astronautes dins la seva nau espacial. Van ser llançats a l’espai en una missió que va durar poc menys de 8 dies, establint el rècord de vol espacial humà, amb tres díes més que l’anterior rècord de la Unió Soviètica.

Van donar la volta a la terra 120 vegades en aquesta càpsula minúscula. Quina angoixa!


A l’edifici principal també podem tocar una pedra de la lluna portada per la tripulació de l’Apollo 17 al desembre de 1972.

És una de les 8 que hi ha disponibles per tocar a tot el món. Una segona està al museu de l’aire i l’espai de Washington i ja la tenim a la col.lecció. Haurem de buscar les altres sis...


També hi ha per tocar un dels 100 meteorits que han aterrat a la terra després d’un viatge de milions d’anys procedents del planeta Mart, dels quals es calcula que n’arriben molts més cada any però que no s’arriben a trobar.

I com va dir James A. Lovel, el comandant de l’Apollo 13, la tercera missió d’aterratge a la lluna però que després d’estar orbitant per ella va haver tornar a la terra degut a l’explosió d’un dels seus tancs d’oxígen, Houston, tenim un problema... això ja s’acaba i aviat haurem de tornar cap a casa...


2 Houston

Tenemos el hotel justo enfrente de la NASA, sólo tenemos que cruzar la calle. Y lo hacemos corriendo porque de repente nos cae un pequeño chaparrón.

Hablar de la NASA o del espacio es hablar de ciencia (menos si hablas de astrología, que es decir chorradas). Y la ciencia es importante. Mucho.

Una de las críticas habituales es acerca del dinero que cuesta ir a Marte, por ejemplo, mientras hay lugares en la Tierra donde no hay agua potable. Es cierto, pero es demagogia. El dinero invertido en ciencia espacial es revertido con creces en la vida diaria. El invertido en tanques no, pero este sí.

Me entristece ver como nuestra sociedad relega la ciencia al desconocimiento general. Hagamos una prueba ¿cuantos jugadores del Barça podrías nombrar? ¿Y cuantos astronautas que hayan ido a la luna?

¿Sabías que han sido más de 3?

Uno de los lugares más emblemáticos que se visitan, aunque tuvimos la mala suerte de pillarlo en obras, es la sala de control de las misiones Apolo (las que van la luna). No es la única, actualmente se usa las de Cabo Cañaveral, Florida.

Lo que se ve en las consolas son monitores, no ordenadores. Aún así es interesante saber que nuestro móvil es 100.000 mil veces más potente que el ordenador que llevó al hombre a la luna. Y los usamos para tirar pájaros cabreados a los cerdos...

En la NASA, donde fallar no es una opción, lo tienen todo por duplicado. Así, si hay un fallo pueden recrear la solución en tierra antes de mandar las órdenes al espacio. Aquí vemos la réplica de la ISS (Estación Espacial Internacional).

Nunca la había visto a tamaño real (faltan los paneles solares) y ahora tengo aún más ganas de volverla a fotografiar, al pensar que va a 28.000 km/h a 500km de distancia. Da la vuelta a la Tierra 16 veces al día. Impresionante.

Se puede ver fácilmente en el cielo (hay webs y apps que te avisan cuando pasará) porque es el tercer objeto más brillante del cielo, después del Sol y la Luna. Y dentro hay, ahora mismo, 8 personas. Qué envidia mala...

El Saturno 5 es el cohete que llevaba las cápsulas Apolo que fueron a la luna. El 5 es por los cinco enoooormes motores. 110 metros de largo tiene el bicho. ¿Sabiais que se tardan 4 días en llegar a la luna?

Vale, ya estamos en la luna. Hay una recreación muy bien hecha que incluye el coche que usaron para darse una vueltecita. Bueno, el coche original se quedó allí. Y las cámaras de fotos. Y todo lo que no fuera imprescindible para volver... excepto un montón de piedras. Ya ves tú.

Entre las explicaciones del diorama han colado discretamente explicaciones contra dos argumentos habituales entre quienes aseguran que no se llegó jamás a la luna: el porqué la bandera ondea si no hay aire (estructura metálica) y la falta de estrellas (que tampoco se ven desde las ciudades). Recordad, como he dicho hace poco, que una de cada cuatro personas en EEUU cree que la tierra es plana. Las otras tres trabajan en la NASA.

Trajeron un montón de rocas de la Luna. Claro, no había otra cosa. Hay tres tocitos expuestos en todo el mundo para que puedas tocarlos y uno de ellos está aquí. Y lo tocamos, claro.

A ver... es emocionante porque es un puto trozo de la Luna. Esa que está a 384.400km. Pero al tocarla, bueno, pues es una piedra. Y además pulida, con lo que parece que toques un trozo de gres...

Terminamos la visita casi corriendo. Proyectan varios documentales, hay muchas cositas para ver, para ir leyendo, para pensar...

¡Ah! Y la tienda de recuerdos, claro. Aunque no me compro la chaqueta tipo bomber oficial de la NASA, vale más de 200€. 

Claro, tiene un precio astronómico...  ;-)

1 Houston

Hoy toca hacer kilómetros y visitar un outlet, así que poco hay para contaros, no os cansaré con fotos de tiendas.

Bueno, una sí. He estado un rato espiando este aparato hasta que he visto gente utilizarlo y he sabido para qué era. ¿Vosotros qué creeis?

Si, claro, es para cargar el móvil, lo pone en la pantalla. Primero he pensado que era para cargar el saldo. Después he visto que tiene compartimentos debajo.

El tema está en que dejas el móvil cargando en el cajoncito y al hacerlo te pide que elijas un código para que sólo lo puedas recuperar tú. Bien pensado.

Una de las cosas que más me gusta de los centros comerciales es la posibilidad de encontrar un establecimiento de la cadena Panda Express o alguno de sus múltiples clones. Comida asiática buenísima.

Escojes fideos o arroz y uno o dos acompañamientos, según pagues. En esta ocasión ha sido pollo a la naranja y pollo al bourbon. Impresionante. Como impresionante es comer mejor en un centro comercial cualquiera que en muchos restaurantes de Barcelona.

Como curiosidad, un día intenté hacer el pollo a la naranja de Panda Express según una receta que encontré por internet y no lleva naranja. El toque se lo dan con vinagre y azúcar. Me falta darle el toque crujiente, pero el sabor estaba bastante bien (Sí, Luis, cuando quieras lo preparo).

Como es costumbre estos días, nos vamos a un Walmart a por la cena (que caiga alguna camiseta es casualidad). El Walmart es como un templo...

Esto es lo que ves al entrar:


Y esto, al salir...