Dia 2: Houston (NASA)

Avui et toca a tu. Si, Alícia, aquest post no pot anar dedicat a ningú més que a tu.

Companya de sortides, d’esmorzars, de festes, d’alegríes, de feina i d’algún que altre maldecap. A més d’un l’hauríem enviat a l’espai sense bitllet de tornada, oi?

Perquè avui visitarem la NASA. Ja aviso que NO es pot fer en un sol dia si ho vols arribar a veure tot i dinar ni que sigui mitja hora assegut en una taula.

Amb l’audioguia lligada al coll, la nostra visita comença amb el tour de 90 minuts per alguns dels espais més emblemàtics.

La primera parada és la sala de comunicacions des d’on es va viure l’explosió del Challenger o l’arribada de l’home a la lluna entre altres missions dels Apollo.

Justament està en obres de remodelació, ja que al 2019 farà 50 anys que l’Apollo 11 va fer història i ho volen recrear tal i com estava aquell dia.

Per la seva restauració es destinaran 5 milions de dòlars que permetran tornar-hi a instal.lar els aparells originals, fent una campanya on es poden fer donatius a través de la seva web.

A la sortida, ens porten a la nau on hi ha un dels 3 coets Saturn V reals que encara queden (l’únic muntat amb tot el hardware de vol), juntament amb altres coets que van permetre l’exploració espacial.

El Saturn V és el coet més gran, pesat i potent que s’ha llançat mai. La NASA els utilitzava principalment durant els programes Apollo per enviar als homes a la lluna, tot i que també va servir per posar en òrbita l’Skylab, la primera estació espacial dels Estats Units.

Només arribaven a la lluna la nau espacial Apollo i el mòdul lunar, la resta del coet s’utilitzava per propulsar-los de manera que s’anava separant per fases durant el trajecte i cap a les 5 hores del llançament ja havia fet tota la seva funció. Per cada nova missió se’n preparava un de nou.

Ja veieu que és impossible fotografiar-lo sencer.

La propera parada és un dels llocs de formació dels astronautes, que podem veure a través d’un passadís elevat al llarg de tota la nau.

Aquí ens ensenyen també on els científics e ingeniers desenvolupen els futurs vehicles d’exploració espacial i altres projectes de robòtica com el Valkyrie, la propera generació del robot humanoide.

Els mòduls de l’Estació Espacial construïts a escala de l’original ajuden als astronautes a familiaritzar-se amb la nau, entendre els diferents sistemes i a preparar-se per les emergencies que hi poden haver durant la missió.

També s’ha convertit en el lloc per la resolució de problemes durant les missions, ja que si hi hagués algun inconvenient a la ISS, els ingeniers d’aquí podríen treballar amb el prototip i retransmetre el procés de sol.lució pas a pas als astronautes que estan en òrbita.

Gairebé dues hores després tornem a l’edifici principal en el que encara ens queden una pila de coses per veure.

Els vehicles lunars es van dur a la lluna en les tres últimes missions de l’Apollo i encara segueixen allà.

A l’agost de 1965, el tercer vol amb tripulació Gemini va pujar a dos astronautes dins la seva nau espacial. Van ser llançats a l’espai en una missió que va durar poc menys de 8 dies, establint el rècord de vol espacial humà, amb tres díes més que l’anterior rècord de la Unió Soviètica.

Van donar la volta a la terra 120 vegades en aquesta càpsula minúscula. Quina angoixa!

A l’edifici principal també podem tocar una pedra de la lluna portada per la tripulació de l’Apollo 17 al desembre de 1972.

És una de les 8 que hi ha disponibles per tocar a tot el món. Una segona està al museu de l’aire i l’espai de Washington i ja la tenim a la col.lecció. Haurem de buscar les altres sis...

També hi ha per tocar un dels 100 meteorits que han aterrat a la terra després d’un viatge de milions d’anys procedents del planeta Mart, dels quals es calcula que n’arriben molts més cada any però que no s’arriben a trobar.

I com va dir James A. Lovel, el comandant de l’Apollo 13, la tercera missió d’aterratge a la lluna però que després d’estar orbitant per ella va haver tornar a la terra degut a l’explosió d’un dels seus tancs d’oxígen, Houston, tenim un problema... això ja s’acaba i aviat haurem de tornar cap a casa...