Dia 30: Fort Worth - Dallas - Fort Worth

Una mica d’història.

Aquest matí farem visita a Dallas per conèixer la teoría sobre l’assassinat de J.F. Kennedy al novembre de 1963.

Les dues plantes superiors de l’antic magatzem de llibres de la Dealey Plaza son ara un museu amb l’accés tancat a la finestra del sisè pis des d’on l’empleat temporal Lee Harvey Oswald va disparar matant al president que va prometre portar el primer home a la lluna i tornar-lo sa i estalvi a la terra.

No es va trigar gaire estona en descobrir qui havia estat, ja que Oswald no va estar present al recompte d’empleats que es va fer immediatament després de l’assassinat i perquè es van trobar empremtes i casquets de bala al costat de l’arma homicida amagada entre caixes de llibres.

Les proves van permetre la seva detenció, però quan el portaven a la presó 2 dies més tard, Jack Ruby, un mafiós empresari de Dallas, es va fer un lloc entre els periodistes ferint-lo de mort amb un tret a l’estómac.

Segons les declaracions de Ruby, va cometre aquest assassinat per l’amor que li tenia al president i per estalviar-li a la seva dona que hagues de tornar a Dallas per testificar davant de qui va matar al seu marit, però els que el coneixien van dir que segurament ho feia per convertir-se en un heroi. Va morir de cancer abans del judici.

A les dues hores de la mort de Kennedy, el vicepresident Lyndon B. Johnson ja jurar el càrrec de nou president al mateix avió Air Force One just abans de tornar a Washington.

Inicialment es va estudiar la possibilitat de que hi hagués més d’un assassí, ja que alguna gent que era a la plaça havía escoltat també un tret des del turó, però els estudis van arribar a la conclusió de que podia ser l’eco. Les bales només es podíen haver disparat des del magatzem de llibres, degut a la ubicació de les ferides i el seu àngle.

Van ser 3 trets:

- El primer va fallar

- El segon li va tocar a l’esquena i va ferir al governador de Texas que estava assegut al seu davant

- El tercer és el que li va tocar al cap provocant-li la mort

També hi ha exposades algunes de les càmeres que han permès la reconstrucció dels fets.

Ruby també ha estat sota sospita dels qui pensen que tant l'assassinat de Kennedy com el d'Oswald són part d'una conspiració, no son pocs els qui creuen que l'assassinat d'Oswald hauria tingut com a objectiu silenciar-lo per evitar declaracions que poguessin comprometre als realment involucrats en el crim.

Tot i això, no hi ha evidència de conspiració política per part de la comissió Warren que va seguir les investigacions oficials.

El cas es va tancar al 1988, 25 anys després de la seva mort.

Al lloc exacte on era el president quan va rebre el tret, hi ha una X marcada al terra. És inevitable que el morbo t’obligui a parar-te i a mirar cap a la finestra del sisè pis.

No gaire lluny d’aquí hi ha el Pioneer Plaza amb l’escultura de bronze més gran del món (aquests Texans sempre han de ser el més de tot...)

Simbolitza la ruta a través de la qual el bestiar de Texas va ser transportat cap al nord i realment és mooolt gran, impossible de fotografiar sencera.

I tornem a Fort Worth perquè tenim una missió, la de buscar un bitllet de dòlar que GiP van deixar penjat en un dels locals més emblemàtics de Stockyards, el White Elephant.

I el trobem, com no!

Allà l’hem deixat per la posteritat.

També aprofitem que és hora de dinar per demanar unes hamburgueses tot escoltant música en directe.

Perquè són tan bones les hamburgueses aquí als USA? Serà l’ambient? El fet d’estar de vacances? La carn? O que ja venim predisposats a que siguin les millors del món?

Com us comentava ahir, Stockyards va ser un lloc molt reconegut pel moviment de bestiar amb l’arribada del ferrocarril. Doncs bé, per no perdre aquests orígens, dos cops al dia es du a terme el Fort Worth Herd, que consisteix en conduir el ramat, bàsicament "longhorns", pels carrers tal i com es feia antigament.

Les banyes d’quests animals s’han convertit en el símbol de la ciutat.

I com que estem en fi de setmana, també es pot fer un passeig en ferrocarril d’estil victorià de 1920.

Nosaltres ja en tenim prou per avui, els díes comencen a pesar i preferim passar pel Walmart a comprar alguna cosa per sopar i menjar tranquilament a l’hotel.