Dia 29: Childress - Fort Worth

Aquesta nit l’hem passat a Childress, a mig camí entre Amarillo i Fort Worth i el motel per tots quatre ens ha costat al canvi uns 40€ amb l’esmorzar inclòs.

Aquí els allotjaments son bastant econòmics però em sembla que aquest ha estat el que més (l’acaba d’agafar traspassat el nou propietari i encara no té cap valoració al Booking, per això el té rebaixat un 20%)

Li posarem una bona nota perquè les habitacions son grans i netes, l’esmorzar està fantàstic i té piscina climatitzada.

Ens separen 300 kilòmetres del destí d’avui i una pila de pobles que semblen abandonats.

És dissabte, a veure si a Fort Worth hi trobem un bon ambient i no està tant massificat com Nashville.

Aquesta tarda la passarem a Stockyards, son gairebé les cinc i aquí la gent ja comença a sopar però nosaltres encara hem de dinar.

Mmmmmm...! Cheeseburger amb mac & cheese! En aquest lloc és on els vaig descobrir. Si no ho heu fet, us recomano que els tasteu (en podeu trobar al super, no és el mateix però...)

Quan el ferrocarril va arribar a Fort Worth al 1876, va transformar-se en un punt important per l’enviament de bestiar. Això va portar a la construcció dels corrals que van entrar en ple funcionament al 1889. Però la Companyia Union Stockyards no comptava amb els fons per comprar suficient bestiar per atraure els ramaders locals i el president va convidar un ric capitalista de Boston, Greenleif Simpson, amb l’esperança de que invertís en les drassanes. Quan Simpson va arribar poc després d’unes fortes pluges i una vaga del ferrocarril, als corrals s’havia acumulat més bestiar que mai. En veure això, va decidir que Fort Worth representava un bon mercat i va comprar els corrals canviant el nom per Fort Worth Stockyards Company.

Actualment, aquests corrals son botigues relacionades amb l’antic oest i restaurants.

El Billy Bob’s està considerat el Honkytonk més gran del món amb capacitat per més de 6000 persones. Té més de 30 barres, espai per a concerts, 2 restaurants, classes de ball, taules de billar, màquines recreatives, passeig de la fama amb les empremptes dels artistes famosos que han tocat aquí...

També dins del local hi fan competició de rodeo, el Bull Riding, que evidentment ens hem quedat a veure.

Es tracta d’aguantar almenys 8 segons damunt de l’animal i pocs ho aconsegueixen (de fet, dels que vam poder veure no ho va fer cap).

Aquesta nit hi ha concert i l’entrada ens costa 13$ però habitualment en fan pagar un parell. De mica en mica es va omplint el local fins que a la pista no hi cap ni una agulla però quan comença el concert a la sala annexa ja ens podem tornar a bellugar tranquilament i aprofitem per sopar.

Com a curiositat, la fusta de la pista s’ha canviat recentment i a la botiga es poden comprar trossos de l’antiga per tenir-los de record. No han inventat res de nou, nosaltres tenim una paret del Texas a casa...

Sento tenir poques fotos, em vaig dedicar gaudir del moment més que pensar en immortalitzar-lo...