domingo, 7 de octubre de 2018

Dia 3: Houston - Boston

Avui deixem la nostra llar durant més de 3 setmanes per iniciar el camí cap a la vida real, la feina, la família i els amics ens esperen amb els braços oberts.

Comencem acomiadant-nos dels Walmart, el paradís de les samarretes per en JC, un lloc on enganxar-nos al WiFi per reservar hotels i comprar avituallament. La visita als lavabos també ha estat moltes vegades l’excusa per estirar les cames i de passada buscar alguna ganga a la secció de Clearance.

Els Ross també son aposta segura per trobar alguna cosa interessant.

És una botiga-magatzem de roba, sabates, accessoris per la llar i fins i tot mobles on, si tens una mica de paciència, pots trobar roba de primeres marques a preus de fins al 60% de descompte. I si és dimarts i tens més de 55 anys emporta’t un 10% de descompte addicional.

Treballen directament amb els fabricants per negociar les millors ofertes, la roba està penjada en burres interminables sense gastar en maniquins, pantalles ni decoracions i així abaratir costos. A l’etiqueta et posa el preu oficial de la marca, el que pots trobar a les botigues tipus outlet i el que pagaràs si els ho compres a ells.

La propera vegada que vegi a en Billy li preguntaré sobre les pensions. Hem vist a moltíssima gent treballant en grans superfícies que fa molts anys que hauríen d’estar gaudint d’una vida més tranquila.

Ara si, deixem al Florenci per als propers que vulguin descobrir món i posem rumb al nostre proper destí, Boston.


Demà ja volarem cap a casa.

2 comentarios:

  1. EI, veig que molts dubtes són els mateixos, sobre l'edat de treballar per exemple vam observar el Mateix! I a tot arreu! Vam parlar-ho amb un Sr de New Orleans i ens va explicar que ells podien treballar fins que vulguessin, fins que puguessin, que igualment tenen una paga pero aixi, com a minim aquell sr, es mantenia viu i es sentía útil.

    ResponderEliminar
  2. Jo tinc entès que les pagues públiques són molt baixes si existeixen, o sigui que molta gent es fa un pla de pensions. També molts es venen la casa i es dediquen a anar amb RV (en vam veure molts quan vam ser-hi).

    De tota manera prefereixo el sistema d'aquí... sinó pregunteu a en Kiku, segur que no vol tornar a treballar de res, ja es monta la vida al seu aire... com jo, hehehehe

    Ramon

    ResponderEliminar